La Seu (Catedral)

Al seu interior podrem distingir diversos estils i admirar la meravellosa il·luminació dels seus vitrals i del gran rosetó. Recomanam especialment la visita al museu Capitular i al Catedralici.
La construcció de la Seu de Palma és immediatament posterior a la Conquesta Catalana de l'illa el 1229. Conta la llegenda que una tempesta va sorprendre En Jaume I en el seu viatge cap a l'illa i que aquest, pregant a la Verge per la seva salvació, va fer una promesa. Si aconseguien sortir amb vida de semblant perill, construiria un temple dedicat a ella.

Així, la construcció de la que serà la Seu de Palma es va iniciar a principis del segle XIV. Al lloc que ocuparia la nova construcció s'alçava aleshores l'antiga mesquita musulmana, que es va convertir en temple cristià a l'arribada de les tropes catalanes, i va ser usat com a tal durant llarg temps.

La Seu es va construir seguint els models de les construccions del moment, cuidant des de l'inici de l'obra tots els detalls.

La part més antiga edificada és fruit del desig d'En Jaume II de ser enterrat a una capella -que avui correspon a l'absis. A mitjan segle XIV es va decidir augmentar l'altura del temple conservant la part construïda com a presbiteri. Aquesta iniciativa va modificar substancialment el pla inicial, ja que va passar de ser un projecte de temple d'una sola nau a un altre, molt més complex, de tres. El director de les obres en aquest temps va ser en Jaume Mates. A final d'aquest mateix segle es varen iniciar les obres del portal del Mirador, sota la direcció d'en Pere Morei. Aquest és possiblement el conjunt escultòric més destacat de l'època. A finals del segle XVI s'acaba de construir el temple, i s'inicia la construcció del portal Major. Avui, aquest portal és l'únic element que queda de la façana original, que va ser seriosament danyada per un terratrèmol el 1851, i reconstruïda en estil neogòtic.

La construcció de la Seu es va allargar durant dos segles, en els quals noves aportacions relacionades amb el canvi de dirigents de les obres, i el canvi de les tendències estilístiques, varen configurar un temple únic i extraordinari, que seria consagrat el 1601.