Can Catlar (Cal Marquès del Palmer)

Descripció

La façana de l'edifici es troba estructurada en tres pisos desiguals. De la planta baixa és remarcable el gran portal adovellat i en situació asimètrica, que encara mostra les baules cavalleres de la porta, i les dues finestres renaixentistes, la de l'esquerra, mutilada. També hi figura, entre angelots, l'escut de la família Descatlar. A la finestra de la dreta, hi ha un curiós i enigmàtic relleu d'una figura femenina que es clava una espasa, probablement en referència a la llegenda romana de Lucrècia.

La planta noble presenta un magnífic conjunt de grans finestres d'estil renaixentista, que daten de 1556, tal con diu la inscripció del travesser de la finestra de la dreta: "1556 se feren les finestres". Tenen divisió interior cruciforme, amb mainell i travesser. Al capdamunt de cada finestra hi ha un medalló artísticament treballat. Representen al.legòricament les virtuts atribuïdes al cavaller: fortalesa, prudència, pietat, caritat i temprança. Els brancals compten amb figures antropomorfes de fantasiosa factura. El porxo té arcs conopials, de tradició gòtica.

El pati, de grans dimensions, és de planta irregular, amb arcs rebaixats i vestíbul amb enteixinat de fusta i amb dos portals renaixentistes als costats que donen accés als estudis. L'escala és del segle XIX i la decoració interior del segle XVIII, d'estil rococó.

Notes històriques

L'actual edifici és bàsicament producte de la reforma duita a terme a mitjan segle XVI per Pere Abrí-Descatlar i Valentí, sobre el vell edifici gòtic dels Lloscos, barons de Bunyolí, que el 1429 passà a la família dels Catlar.

Ja abans de la reforma, des de 1442, s'ubicava en aquest casal la Seca, casa d'encunyació de la moneda mallorquina, privilegi que concedí Alfons V, juntament amb el títol de senyor de la Bossa d'Or, a Pere Abrí-Descatlar i de Santacoloma. Aquesta activitat es mantingué en aquest indret i fou dirigida per la mateixa família fins a l'any 1787. El que després seria primer senyor de la Bossa d'Or obtingué l'any 1438 la concessió del títol de senyor de Llucmajor, cosa que provocà l'aixecament del poble de Llucmajor, ja que considerava que aquest nomenament anava en contra de les franqueses atorgades per Jaume I. Els primers anys del segle XVIII, l'Arxiduc Carles d´Àustria concedí el títol de marquès del Palmer a Guillem Abrí-Descatlar, però aquest títol no fou confirmat pels Borbons fins a l'any 1817. Els segles XVIII i XIX els llenyams foren decorats segons l´estil rococó, es construí la nova escala principal, que modificà el pati, i s´instal.laren xemeneies a les sales. Segons la "Lista electoral rectificada" de l´any 1864, la casa es trobava a la illeta núm. 24 i era propietat del Sr. Marquès del Palmer "hacendado", amb 44.831 lliures de quota (AMP, 1060).

Cap a l´any 1872 l´Arxiduc Lluís Salvador en diu: "La meravellosa casa del Marquès del Palmer, amb sa preciosa façana, la més bella de la ciutat, tota en el més pur estil del renaixement; ses fenestres són totes similars en general, però difereixen en els seus detalls". El 1990 n´era propietària Pilar Descatlar Machimbarrena, marquesa del Palmer.