Can Berga

Descripció

La façana és plana i poc ornamentada, únicament interrompuda per dos grans balcons amb peanyes motllurades i amb balustrada. Sobre el portal rodó adovellat hi figura un elegant escut de la família Berga, obra de Joan Deià. Al porxo, sota la cornisa, hi destaquen nou finestres motllurades.

El pati és de planta poligonal irregular i de grans dimensions, envoltat per deu arcs rebaixats que descansen sobre columnes de tradició coríntia. Un gran arc rebaixat situat davant el portal principal permet l´arrencada de l'escala imperial, d´un sol tram inicial que se separa en dos al primer replà. Als laterals de l´arrencada de l´escala, s´hi obren sengles portalets renaixentistes, amb els escuts de la família Safortesa, i amb detalls escultòrics antropomorfos; els portals provenen d´un altre casal. En el replà de l´escala, ocupa un lloc presidencial l´escut dels Burguès-Safortesa: quarterat amb les armes dels Safortesa, Olesa, Verí, i Sureda, amb el vincle en el centre dels Burgues. La llotja de la planta noble és de tres arcs de mig punt, amb balustrada a la part inferior. Envolten la clastra un seguici d'arcs rebaixats a la planta baixa, que en el primer pis passen a ser de mig punt. El porxo, a la tercera planta, presenta els tradicionals pilars octogonals.

Notes històriques

En el solar del actual casal de Can Berga hi havia un antic edifici de base islàmica que entre els anys 1231 i 1278 acollí el convent de religioses agustines. Els franciscans permutaren el seu primer convent situat vora la porta de Santa Margalida, aleshores anomenada de l'Esvaïdor, pel de les agustines. Molt poc temps romangueren els franciscans en aquest lloc, ja que dos anys més tard els trobam a l'actual convent de Sant Francesc. L'edifici de la plaça del Mercat, que fins al segle XVIII tingué l'entrada i la façana principal pel carrer de Santacília, com era tradicional per evitar el perill de les crescudes de la Riera, fou adquirit per Hug de Pacs, que el convertí en el casal de la seva família. L'any 1600, per vincles matrimonials, passà a la família Santacília, per l´enllaç entre Margalida de Pacs i Burgues i Joan Miquel de Santacília i Togores. Aquí visqué el famós Pere de Santacília i Pacs, fills dels anteriors, audaç cavaller i destacat participant en les lluites entre Canamunt i Canavall, que ensagnaren el segle XVII mallorquí.

L'any 1677 el casal passà a mans dels Berga, quan morí Eleonor de Santacília, casada amb Gabriel de Berga i Sanglada. El seu fill, Gabriel de Berga i Santacília, fou mort el 1706 quan defensava la causa de Felip V, durant la Guerra de Successió.

Poc abans de 1754, Gabriel de Berga i Safortesa hi promogué una important reforma que el transformà en un dels edificis barrocs de més caràcter de la ciutat. Aquesta remodelació s'acabà el 1760, quan ja el casal era propietat de Cecília Safortesa i de Berga. Gabriel Pons fou el mestre d'obres i Joan Rotger hi realitzàel treball de fusteria, mentre que Joan Deià hi treballà com a escultor. A finals de segle XVIII, després de plets testamentaris, l´herència dels Berga es reparteix entre els Burgues-Safortesa i els Quint-Safortesa, i el casal acaba en mans dels primers, coneguts a partir de llavors amb el nom de Safortesa des Mercat, a diferència dels Quint, que eren els Safortesa des Born. El 1942, l´edifici fou venut al Ministeri de Justícia, actual propietari. El 1965 l'edifici patí importants modificacions per les obres d'adaptació que s'hi realitzaren per tal d'albergar l'Audiència Territorial. Un dels canvis suposà el canvi de l´accés principal a la planta noble, amb l´escala, que de la dreta passà al centre.