Cal Comte de la Cova

Descripció

La façana conserva una finestra renaixentista, amb brancals de mitja canya, amb les restes d´un escut, il.legible. L´entrada té un enteixinat mudèjar, de fusta policromada del segle XIV, i el pati conserva a l´esquerra una escala gòtica de marès, amb barana calada, en forma de claustres de traceria tardogòtica, restaurada recentment.

Notes històriques

El 1576 la casa era de Francesc Desclapés. Al segle XVII fou de Francesc de Villalonga i Fortuny, titulat comte de la Cova. El 1740 morí en aquesta casa el fill de l´anterior, Jordi de Villalonga i de Velasco, segon comte de la Cova, que havia estat virrei del Nuevo Reino de Granada  (Amèrica). Fou heretat per la seva germana Manuela de Villalonga i de Velasco, casada amb Martín Nicolás González de Castejón. El 1853 era del comte de Santa Coloma. Cap a l´any 1872 l´Arxiduc Lluís Salvador la identifica com a casa del Comte de Santa Coloma; la ressenya que en fa diu així: "El seu exterior, ja molt deteriorat, només conserva una finestra del reanixement i un voladís damunt el porxo de pilars octogonals; en canvi, el pati és molt bell, encara que l´escala està mig destruïda". A la segona meitat del segle XX era de la família Bosch.