Ca'n Weyler

Descripció

Tant l´exterior com l´interior mantenen la distribució tradicional del casal urbà. L´edifici té tres plantes. La baixa presenta multitud d´obertures i una làpida en record del general Weyler a la dreta del portal; al primer pis, hi ha tres finestres coronelles, i a la planta superior, quatre coronelles, més petites que les del pis inferior. És una de les poques edificacions amb dos pisos de finestres coronelles. L´interior s´articula al voltant d´un pati central, amb un arc rebaixat a l´esquerra i un altre a la dreta, amb l´anagrama de Jesús als capitells. A la dreta, després d´un tram cobert amb enteixinat, es troba l´escala, emmarcada per un arc rebaixat amb l´escut dels Belloto. Del pis superior, en destaca la sala amb arcs diafragmes, medievals, perpendiculars a la façana.

Notes històriques

El casal data de la primera meitat del s. XIV. La primera reforma important es féu al s XVII, que se´n remodelà el pati i es traslladà l´escala principal des del pati al sector dret de la casa. A mitjans s XVIII, es va construir, al primer pis, una alcova, d´estil barroc, distribuïda en dos espais. En el s XIX, la façana fou modificada, s´hi afegiren dos balcons, es cegà un dels arcs de mig punt per obrir una finestra i s, allindanà el portal d´entrada. Fou la casa pairal del Despuig fins al començament del s XVII, en què passà a mans de la família de comerciants italians Belloto. El 1730 era propietat de Joan Ballester i a la seva mort passà als jesuïtes. Entre 1769 i 1817, pertangué als teatins. En aquesta data, fou venut a Joan Alorda Bestard, que dividí el casal en tres parts, reunificades entre 1866 i 1891 per Fernando Weyler Laviña i pel seu fill Valerià Weyler Nicolau. Segons la "Lista electoral rectificada" de l´any 1864, la casa es trobava a la illeta núm. 159 i era propietat de D.  Fernando Weyler "Inspector de Sanidad Militar" (AMP, 1060). Valerià Weyler vengué el casal l´any 1911 a la Casa Bressol del Nin Jesús, que l´ocupà fins al final del decenni de 1970.

Referències:

-Murray-Pascual, 1999, p. 163-166

-GEM XVIII, 233

-Lucena i altres: Palma: Guia d´, arquitectura, 49