Ca'n Vivot

Descripció

Una sòbria i desornamentada façana acull el portal forà d´arc de mig punt, que comunica amb l'entrada, un ample i dinàmic vestíbul amb sòl de terra premsada. El pati té planta rectangular i és delimitat per un conjunt de columnes de marbre vermell amb capitells de tradició coríntia i amb fust amb èntasi o convex, sobre les quals es recolzen arcs rebaixats. De tres d´aquestes columnes surten quatre arcs per cadascuna de les columnes. Al fons, el pati mostra una esvelta escala imperial, amb l'arrencada emmarcada per dues columnes en estípit, amb bases amb motllura en espiral. El passamà és de ferro amb balustres plans. Acull l´escut del primer marquès de Vivot en el primer replà i es bifurca en el segon ram; condueix fins a la llotja de la planta noble, que té tres arcs de mig punt.

El segon pati, destinat a entrada i a cotxera, presenta una galeria barroca sostinguda per dos arcs rebaixats i decorada per una balustrada amb cinc busts de marbre.

Notes històriques

Casa reformada a finals del s. XVII i a principis del XVIII sobre una base medieval, pel que seria a partir de 1717 primer marquès de Vivot, Joan Sureda i  Villalonga. L´havia rebuda en herència dels Villalonga, que hi vivien des de principis del s. XVI.

El primer marquès de Vivot, Joan Sureda i Villalonga (1669-1752), fou un destacat capdavanter de la causa de Felip d'Anjou en la guerra de Successió (1701-1715). L'any 1711, en plena època de domini austriacista a Mallorca, fou descoberta en aquesta casa una conspiració proborbònica, per la qual cosa Joan Sureda fou detingut, traslladat a Barcelona i condemnat a mort. En última instància aconseguí salvar-se i retornà a Mallorca amb l'expedició borbònica comandada pel cavaller D'Aspheld. Felip V reconegué els seus serveis amb el títol de marquès de Vivot, que li fou concedit l'any 1717.

El primer marquès de Vivot realitzà, ja des de 1690, una profunda reforma de la seva primitiva casa, coneguda aleshores amb el nom de Can Villalonga, antigament residència dels Desclapers, i n'hi afegí algunes de veïnes, entre les quals destaca la Gabella de la Sal d'en Catlar, dipòsit de sal que encara conserva els arcs apuntats del segle XIII. Altres immobles que s'integraren en el nou gran casal foren l'hort d'en Juny, Can Berard i Can Armengol. Les restes més antigues de tot el conjunt són els espais coberts de volta de canó identificats com a cellers d'origen islàmic, que es localitzen en els soterranis. Segons la "Lista electoral rectificada" de l´any 1864, la casa es trobava a la illeta núm. 5 i era propietat de D. Joan Sureda i Boxadors "hacendado", amb 65.377 lliures de quota (AMP, 1060).

Cap a l´any 1872 l´Arxiduc Lluís Salvador afirma que "el pati és pompós, i ha de ser comptat entre els més bells de Palma". El 1928 A. Byne i M. Stapley ressenyen que "l´exterior no té detalls que l´embelleixin, potser per causa de l´estretor dels dos carrers als quals donen les seves façanes: el seu interès arquitectònic se centra en el pati i l´interior".
El 2005 el casal pertanyia a Pere de Montaner i Sureda, comte de Savellà.

Referències:

-Habsburg-Lorena: La ciudad de Palma, 92

-Byne-Stapley, LIV; làmines 146 i 147

-Gambús-Massanet, 1987, 61

-Murray-Pascual, 1999, p. 102-108

-GEM XVIII, 222

-Lucena i altres: Palma: Guia d´arquitectura, 94-95

-Pascual-Llabrés, 2001, p. 82-84

-Patis de Palma: Ajuntament de Palma-Baltar & Associats, 2002, p. 29.

-Valero, 2004, p. 96

-Catàleg Ajuntament de Palma, 2005.