Ca'n Ques

Descripció

La façana té tres plantes d´alçat. A la planta baixa, el portal forà o principal és d´arc de mig punt, amb una altre portal també d´arc rodó a cada lateral, i un mostrador comercial a l´esquerra. El primer pis presenta quatre balcons, situats sobre les obertures de la planta baixa. Al segon pis, el porxo mostra un total de deu pilarets de secció octogonal.

L´interior, amb accés pel portal forà, mostra una entrada o vestíbul dividit en dos segments a partir d´un arc rebaixat sostingut per dues pilastres de tradició jònica; la coberta és embigada, amb jàsseres transversals. Un segon arc rebaixat amb pilastres jòniques comunica amb el pati, de planta quadrangular. Envolta el tres laterals del pati, a més del corresponent a l´entrada, una porxada amb tres arcs rebaixats, d´ampla llum, amb dues columnes jòniques, exemptes. La coberta d´aquestes porxades és de bigues. Des del pati, davant l´entrada, s´observa la galeria oberta al primer pis, amb tres arcs de mig punt. A la dreta de la clastra o pati, arranca l´escala principal , que puja al primer pis. Al fons del pati, recte des de l´entrada, hi ha el corresponent espai cobert amb bigues, seguit d´un altre arc rebaixat, amb pilastres jòniques, i un segon tram cobert, amb bigues. Finalment, un arc rebaixat, però sense columnes, condueix al pati posterior, obert.

L´escala principal, que parteix de la dreta del pati central, puja al pis noble. El replà superior comunica amb la galeria de tres arcs de mig punt, sostinguts per dos pilars amb motllures lineals, i dues pilastres adossades als laterals, i amb una balustrada a la base, de finals de segle XVIII.  Després de la galeria arribam al rebedor de la casa dels senyors. A l´esquerra s´obre la sala gran, de planta rectangular, de grans dimensions, tant de superfície com d´alçat; la sala conté una rica ornamentació interior, amb florons i motius vegetals daurats, que serien obra de l´escultor ornamentista André Mourin, de l´any 1798. Després de la primera sala, en segueix una altra, amb decoració pictòrica de l´any 1924, i amb la capelleta privada, a la dreta de l´entrada; és una capella d´armari, presidida per un Sant Crist. A l´esquerra, una tercera sala, acull una foganya.

Notes històriques

El casal anomenat Can Ques també es coneix amb els noms de Can Contestí, Can Conrado, Can Waring i Ca s´Inglès. Segons l´Estim de 1575, era propietat de Macià Pons Negre, i es valorà en 250 lliures; aleshores la seva localització era coneguda amb el nom d´Illa de Llorenç Ferrer, vidrier. Per matrimoni de l´hereva dels Pons, Bàrbara Pons-Negre i Pieres amb el doctor en Medicina Bernat Contestí i Bonet-Bonico (1645-1728), ciutadà militar, morber el 1674 i armador corsari el 1677, el fideïcomís de Son Macià passà a la família Contestí, que incloïa també la casa de Palma, al carrer de Sant Miquel. El 1685, encara en mans de l´anterior, era un edifici important, valorat en 1.100 lliures; era tal la seva importància, que ja donava nom a tota l´illa de cases: "Illa de Bernat Contestí, metge". El nét de l´anterior fou Bernat Contestí Móra, (1742-1811), jurista, membre de la Societat Econòmica d´Amics del País, i autor d´escrits sobre comerç i agricultura (Bover, 307). Aquest féu reformar el casal segons l´estil barroc. S´hi documenten en treballs d´ornamentació d´aquesta casa l´artista italià Antonio Soldati (que també treballà a Can Solleric i a Can Vivot), i el francès André Mourin, escultor ornamentista especialitzat en interiors; concretament, Mourin decorà el sòtil de la sala gran amb florons, segons comentava Bernat Contestí a Antoni Desbrull l´any 1798 (Pascual-Murray, 164). El succeí el seu fill, Antoni Contestí i Bennàsser de Monnàber, qui la posseïa l´any 1816. En la primera meitat del segle XIX, la casa passà a la família Conrado pel matrimoni de Catalina Contestí i Torres amb Marià Conrado i d´Asprer, titulat marquès de la Fontsanta, al nom del qual apareix l´any 1853. Segons la "Lista electoral rectificada" de l´any 1864, la casa es trobava a la illeta núm. 134 i era propietat de D. Marià Conrado i Asprer "hacendado", amb 10.395 lliures de quota (AMP, 1060).

L´Arxiduc Lluís Salvador, cap a l´any 1872, esmenta "la casa Contestí, que pertany al Sr Conrado, de façana senzilla, però amb un bell pati".  Més tard el casal passà a mans de la família Waring, d´origen britànic, instal.lada a Mallorca a finals del segle XIX. L´any 1922 fou adquirida per l´empresari Antoni Ques, qui la féu reformar l´any següent segons projecte de l´arquitecte Guillem Fortesa.

Referències:

-Habsburg-Lorena: La ciudad de Palma, 104

-Murray-Pascual, 1999, p. 208-210

-GEM, XIV, 121

-Pascual-Llabrés, 2001, p. 106-107

-Valero, 2004, p. 124