Ca'n San Simón

Descripció

És un edifici neorenaixentista amb un alçat en façana de quatre plantes i una torre de planta rectangular de gran alçat. A la façana mostra una planta baixa rústica i amb arcs cegats; la planta noble i el segon pis es mostren solcats per quatre pilastres sobre plints, amb fusts estriats i capitells corintis, de regust neopal.ladià. Presenten també panells amb relleus decoratius i una alternança de finestres i balcons. En destaca l´escut dels San Simon damunt el balcó central.

A l´interior, el vestíbul o entrada té coberta de volta d´aresta. A partir d´un arc rebaixat comunica amb el pati central, de planta rectangular. L´alçat interior del pati mostra finestres balconeres que alternen amb decoració de grutescs neorenaixentistes. L´accés principal als pisos superiors presenta quatre columnes jòniques que emmarquen un arc  de mig punt i mostren sengles relleus, el de l´esquerra amb les armes del comte, en forma de banderes, i el de la dreta amb la data de 1852. Aquesta portalada deixa pas a una escala imperial de marbre blanc. Al lateral de la dreta, un portal de llinda comunica amb un corredor, al mur del qual hi ha una finestra coronella reconstruïda i recol.locada. El jardí presenta una interessant exedra classicista.

Notes històriques

Can San Simon era propietat en el segle XVII de la família Morrelles. Per herència, a principis del segle XVIII passà a Maria Sisternes d´Oblites Mora-Mulet, esposa de Pere d´Orlandis i Orlandis. Els Orlandis eren hereus d'una família noble de Pisa que es refugià a finals del segle XV a Mallorca, fugint dels florentins. L'any 1803 Josepa Orlandis i de Comelles es casà amb Louis de Saint-Simon, comte francès instal.lat a Mallorca l'any 1795, després d'abandonar la França revolucionària. L'actual edifici és obra de Miquel Ferrà Font (1815-1887), i es realitzà entre 1854 i 1856, per iniciativa de Lluís de San Simon i Orlandis, fill del primer comte de San Simon radicat a Mallorca. Segons la "Lista electoral rectificada" de l´any 1864, la casa es trobava a la illeta núm. 153 i era propietat del Sr.  Conde de San Simón "hacendado", amb 54.359 lliures de quota (AMP, 1060).

Cap a l´any 1872 l´Arxiduc Lluís Salvador recull que "està feta amb marbres mallorquins vermells i negres, especialment d´Artà i de Binissalem". Ja en el segle XX, albergà la Delegació d´Hisenda. Durant  un temps, també es convertí en l´Hotel Lepanto. Segons Pascual i Llabrés, és "el més bell pati del segle XIX a Palma".

Referències:

-Habsburg-Lorena: La ciudad de Palma, 112

-Gambús-Massanet, 1987, 85

-Lucena i altres: Palma: Guia d´arquitectura, 111

-Murray-Pascual, 1999, p. 202-203

-GEM, XV, 110

-Pascual-Llabrés, 2001: 112

-Patis de Palma: Ajuntament de Palma-Baltar & Associats, 2002, p. 129

-Valero, 2004, p. 151

-Catàleg Ajuntament de Palma, 2005.