Ca'n Campaner

Descripció

La casa manté el caràcter i l´antigor medieval i renaixentista, especialment amb les finestres coronelles que guaiten la façana del carrer de les Caputxines. La façana principal, la del carrer de Can Campaner, té tres plantes d´alçat, amb portal d´arc de mig punt adovellat. La planta baixa mostra a l´esquerra una finestra renaixentista, amb delicades pilastres de mitja canya als brancals i l´escut dels Garau a la llinda, entre dos grius i amb dues cares als extrems. Al primer pis, a l´esquerra, damunt la finestra renaixentista, s´hi obre una finestra gòtica, amb marca conopial i decoració floral. Més a la dreta, hi ha tres finestres balconeres. El porxo mostra columnetes de secció circular. La façana del carrer de les Caputxines conserva un arc de mig punt, cegat, testimoni de l´existència d´una casa anterior, i a l´esquerra presenta tres finestres de tradició gòtica, amb bocells rectilinis; a la segona planta, hi ha un impressionant conjunt de tres finestres coronelles, de dues columnetes i tres arquets cadascuna, i dues finestres renaixentistes.
El pati és la resultant de diverses intervencions al llarg del temps, la darrera, molt recent. El vestíbul mostra enteixinat de fusta. A l´esquerr, a hi ha la portassa del garatge, que continua en forma d´arc apuntat, recuperat parcialment. A la dreta, s´hi obre un portalet d´estudi, amb escaleta. A continuació, un gran arc escarser, amb les armes de la família Rossinyol als seus capitells, deixa pas al pati obert. Just a l´esquerra, puja una escala, mentre que al costat de la dreta s´hi obre un altre arc. Al fons del pati, arrenca l´escala principal, amb barana de ferro, amb balustres plans; al primer replà, a la dreta hi ha un arc escarser i, al fons d´un distribuïdor, un altre arc similar.

Notes històriques

Diu l´historiador Mn. Antoni Pons: Can Garau d´Aixartell (o Ca´n Campaner) apareix "numerat amb la xifra 1 del carrer de Campaner, cantó amb el de Caputxines, d'amples salons d'elevats sòtils i gracioses finestres coronelles a l'exterior. En els entresols o estudis encara subsisteix una finestra d'estil renaixement ornada amb un escutet i un lleó rampant emblema de la família Garau" (Pons, Antoni: 246).
A mitjans segle XVI la casa pertanyia a Miquel Garau Ramiro, casat el 1552 amb Margalida Aixartell. Precisament d´aquest matrimoni sorgí el nom de la casa. Era germà del canonge Jeroni Garau, fundador de la Casa de la Caritat i que donà nom a l'illa de la casa. El casal es documenta a l´Estim de 1575; era situat a l´illa del Canonge Garau, i es valorà en 2.600 £ mallorquines. El fill de Miquel, Antoni Agustí Garau d´Aixartell, rebé el 1587 el títol de cavallar. El 1624 era del nét del primer, Miquel Jeroni Garau d´Aixartell i Sanglada, que obtingué el títol de noble. La nissaga acabà el 1803 amb Antoni Garau d´Aixartell i Gual-Despuig. Foren heretats pels Oms per matrimoni de Quitèria Garau d´Aixartell amb Antoni Doms i Sanglada.

Referències:

- Pons, Antoni: Història de Mallorca. Vol. IV, p. 246
-Murray-Pascual: La casa y el tiempo (1988), Tom II, p. 320
-GEM VI, 157.
-Catàleg Ajuntament de Palma, 2005.