La Criança

Descripció

El portal principal és d´arc de mig punt amb dovelles, recuperat a partir d´una reforma recent. Al sobreportal, hi ha l´escut de Mallorca amb la inscripció, en forma de filacteri: "Casa Pia de la Crianza".
L´entrada o vestíbul té coberta de bigues. A la dreta, un portal de llinda comunica amb la capella. Aquesta és de planta rectangular, amb una capella lateral a l´altura del presbiteri. La coberta és d´una volta lleugerament rebaixada que arranca a partir d´una cornisa. Vora l´entrada, a l´esquerra, hi ha una còpia del sepulcre de sor Isabel Cifre, en forma d´imatge jacent, amb l´escut de Mallorca als peus, i una làpida (la tomba original, es troba a la Seu de Mallorca). Més cap al centre, també en el parament de l´esquerra, hi ha un portal d´arc rodó que comunica amb el pati. Al mur de la dreta, una curiosa fornícula amb coronament triangular, acull actualment una imatge de la Mare de Déu de Lluc. El nínxol mostra pintures murals que representen Sant Domingo i Santa Catalina de Sena als peus de la Creu i, a la dreta, la Mare de Déu del Roser; a l´esquerra es representa Sant Cristòfol i uns àngels a la part superior. El retaule de l´oratori és barroc, presidit pel Sant Crist de sor Isabel Cifre, que, segons la tradició, suà sang. A l´àtic, hi ha una pintura de la Presentació de Maria, titular del Col.legi; la Verge Nina puja els 15 graons del Temple de Jerusalem, on fou educada. A l´esquerra hi ha una pintura de Sant Josep i a la dreta una altra de Sant Ignasi de Loiola. La predel.la mostra una bona quantitat de representaciosn: Santa Margalida, Sant Ramon de Penyafort, Santa Bàrbara, Santa Teresa, Sant Ignasi i Sant Francesc Xavier davant la Mare de Déu, el Sagrari, amb representació de Sant Joan Baptista nin i l´Infant Jesús, Sant Lluís Gonçaga i Sant Gaietà* davant la Mare de Déu, Sant Ignasi, Sant Nicolau, Santa Gertrudis i una santa màrtir.  A l´esquerra, hi ha la capella lateral, amb dos llenços barrocs: una Dolorosa i la Ressurrecció; en destaca la làmpada amb la data de 1741 i l´escut dels Verí, Gual, Olesa i Sanglada*. Des d´aquí, un portalet comunica amb la sala sagristia, amb un llenç de la Immaculada.

Des de l´entrada principal, un arc escarser condueix al pati, amb elements d´estil gòtic. El lateral d´entrada o sud i el de davant o nord, presenten tres arcs escarsers a cada costat, que aguanten la corresponent porxada, sostinguts per dos pilars octogonals de tradició gòtica, amb motllura rectilínia a cada lateral. L´interior de les porxades mostren coberta amb permòdols o mènsules que aguantaven les corresponents jàsseres. Al fons del lateral nord, hi ha restes dels arcs d´una finestra coronella, amb motius florals als capitells; més a la dreta es pot observar un arc de mig punt cegat. Al lateral dret del pati hi ha una balconada, mentre que a l´esquerra (ponent), hi ha l´escala que puja al primer pis, amb un primer arc rebaixat en rost, que fa la funció de paladar de l´escala i, a la seva dreta, un arc de mig punt, que acollia antigament un coll de cisterna. En el centre del pati, una pastera poligonal conté diverses plantes.

El Sant Crist de Sor Isabel Cifre

La tradició conta que Sor Isabel Cifre contemplava a la seva cel.la, davant la imatge del Sant Crist la Passió de Jesús. Diuen que vessà sang pel cap i per les llagues. La seva festa era celebrada el 3 de maig fins al decenni de 1960 (GEM, XV, 282).

Notes històriques

El col.legi, amb el nom de Casa de la Criança, fou fundat l´any 1510 pel canonge Gregori Genovard, que donà algunes antigues cases d´aquest carrer que eren de la seva propietat. La institució es dedicà a la formació de donzelles, en règim d´internat i es posà sota l´advocació de la Presentació de la Verge Maria. Cooperaren en la dotació de la fundació Jaume d´Olesa, l´escriptor Gabriel Mora, i el mestre Caldentey, que fou confessor de la casa. Sor Isabel Cifre (1467-1542) fou la primera rectora, fins a la data de la seva mort, esdevinguda el 1542. Inicialment, només eren admeses les filles de la noblesa, però amb el temps s´obrí a altres estaments. El 1521 comptava amb més de 100 alumnes. A la mort dels fundadors, passà sota protecció de la Universitat de la Ciutat i del Regne, i a partir de 1715, de l´Ajuntament de Palma, institució que cada any nomenava els dos regidors que havien d´actuar de protectors. L´any 1872 s´aprovà un reglament de 68 articles titulat: "Regalmento para el régimen y gobierno interior de la Casa-Pía de la Crianza". L´Arxiduc Lluís Salvador remarca que el 1880 encara era sota la protecció de l´Ajuntament (Habsburgo-Lorena, L. S.: 165). El 1938 la institució passà a ser dirigitda per la congregació de Missioneres dels Sagrats Cors, i en fou nomenada rectora sor Bàrbara Alomar. Entre els anys 1955 i 1969 l´edifici es convertí en Casa Generalícia de la institució religiosa i el 1980 la congregació adquirí la propietat de la casa.

Referències:

-HABSBURG0-LORENA, L. S.
La ciudad de Palma. Palma: Ripoll-Ajuntament, 1981.

-ZAFORTEZA MUSOLES, D.
La ciudad de Mallorca. Ensayo histórico-toponímico. Palma: Ajuntament, 1985-89. 5 vols.

-LLOMPART, G.: "Los estatutos reformados del Colegio femenino de la Criança fundado por Elisabet Cifre (1467-1542)". Hispania Sacra, 28, 1975; p. 125-145.

-CASTELLS, Concepció (M SS CC)
Resumen histórico del antiguo Colegio de Ntra. Señora de la Crianza.
Palma, 1988

-Gran Enciclopèdia de Mallorca.
Palma: Promomallorca, 1989-98. (Vol. IV, p. 210)

-Patis de Palma: Ajuntament de Palma-Baltar & Associats, 2002, p. 49.

-Catàleg Ajuntament de Palma, 2005.