Ca´n Ordines d´Almadrà

Descripció

L'alçat de l'edifici presenta quatre plantes, cosa que li dóna una considerable altura, superior a la dels edificis veïns, només de tres altures. La finestra de l'esquerra de la planta baixa és de tradició gòtica, amb un relleu renaixentista en la sobrellinda que representa un escut llorejat estirat per dos salvatges. La finestra de la dreta és una reproducció col.locada durant la reforma de 1941-43.
A la planta noble, hi ha una remarcable finestra gòtica situada entre els balcons. El porxo té finestres conopials i, al capdamunt, un interessant voladís amb mènsules motllurades. D'especial interès és la carassa monstruosa situada a la cantonada del carrer de l'Almudaina.

A l'interior, el vestíbul té enteixinat de fusta. El portal de l'esquerra és renaixentista; el de la dreta és tardo-gòtic, i en destaquen dues figures femenines amb el dit índex sobre el llavi, envoltades per sengles filacteris que emmarquen l'escut dels Vivot-Santjoan que conté la inscripció Tu nube atque tace. Donant arcana cylindros ("Casa't i calla. El silenci et proporcionarà joies"). La llotja i l'escala són fruit de la reforma dels anys quaranta del segle XX.
Al fons del pati, davall l´escala i adossada a la paret, hi ha una làpida romana, coneguda amb el nom d'Ara Manlia, de caràcter funerari, ja que era la lauda sepulcral de Manlia Severa. Constitueix una de les poques restes de la necròpoli romana localitzada vora les murades del recinte de la ciutat, entre els actuals carrers de l'Almudaina, de Sant Pere Nolasc i d'en Morei. Fou trobada durant la reforma dels anys 1940.

Notes històriques

Aquest casal fou construït a principi del segle XVI a iniciativa de Berenguer Vivot, casat amb Joana de Santjoan, senyora de la cavalleria d'Ariany. Amb aquest matrimoni, la cavalleria d'Ariany passà a la família Vivot, motiu pel qual durant molts d'anys la seva cúria es localitzà en aquest edifici. El 1576 era propietat de Ramon de Vivot i de Santjoan, senyor d´Ariany. Durant el segle XVII, el casal canvià en diverses ocasions de propietari. A principis del segle XIX pertanyia a la família Prohens. El 1744 Maria de Salas i Desbrull la comprà als hereus del doctor Fiol. Pel matrimoni d'Àngela Prohens amb Joan Ordines d'Almadrà, passà a aquest llinatge originari de pagesos terratinents d'Alaró.

"Casa´t i calla"

El vestíbul o entrada del casal es troba ornamentat amb dos esplèndids portals que corresponen a les entrades dels antics estudis. El de l'esquerra és d'estil renaixentista, i sembla que fou traslladat des del primer pis. El portal de la dreta és d'estil gòtic tardà, amb alguns elements renaixentistes incorporats. La llinda d'aquest darrer portal es troba decorada amb dos medallons que representen dues dones ricament abillades segons la moda del segle XVI, i amb un escut, que representa les armes dels Vivot i les dels Santjoan, situat enmig de les figures. Ambdós personatges femenins, de mig cos i ben enjoiats, tenen el dit sobre la boca, en actitud de demanar silenci. Els filacteris que envolten les figures contenen un curiós missatge en llatí, segurament recollit d'un dels epigrames del poeta llatí Marcial:
"TU NUBE ATQUE TACE
DONANT ARCANA CYLINDROS"
Aquest enigmàtic missatge més o menys ve a dir: "Casa't i calla; el silenci et proporcionarà joies". Conta la tradició que es relaciona amb el matrimoni entre el cavaller Vivot i la rica pubilla Santmartí.
-Font: Alomar Esteve, 1960: 190-191 /  Valero, 1995, p. 84

Referències:

-Alomar Esteve, 1960: 190-191

-Gambús-Massanet, 1987, 44

-Murray-Pascual, 1999, p. 39-40

-GEM XII, p. 101

-Valero, 2004, p. 46

-Catàleg Ajuntament de Palma, 2005.